Coneixement, anàlisi i diagnòstic
Anomenaré Maria (nom fictici) a l’alumna amb NEE de primer d’ESO a la que pretenc fer una adaptació de tot el material en l’àrea de matemàtiques.
La Maria està escolaritzada a 1r d’ESO en una aula ordinària amb un pla individualitzat per tal d’adaptar els seus aprenentatges a les dificultats que presenta. Té dictamen de l’EAP i es va oferir la possibilitat a la família de poder portar la nena a una USEE, de moment però la família no fa una valoració positiva d’aquesta opció.
En l’àrea del meu interès, les matemàtiques, treballa amb material que es podria correspondre al que s’utilitza a un cicle mitjà de primària. Quasi que m’atreveixo a filar més prim i considerar que el nivell concret de la nena seria un 3r de primària pel que fa a l’àrea de matemàtiques.
La Maria és una nena amb força bona disposició a l’aprenentatge i és mostra satisfeta dels seus progressos. De la mateixa manera demostra frustració quan no aconsegueix resoldre una situació que se li planteja.
L’hi agrada sentir-se útil i expressa sovint com ajuda a casa amb les tasques domèstiques i amb el seu germà petit. És mostra col·laboradora i predisposada a fer feina a casa (deures) malgrat al dia següent no presenta les feines encomanades. Quan se li pregunta la nena contesta que no ha pogut fer les feines perquè representaven molta dificultat i a més a casa no la poden ajudar.
És important no perdre de vista que necessita estímuls i sentir que fa les coses bé, per això és molt important felicitar-la i recordar-li que ho està fent molt bé, això li dóna molta seguretat i l’ajuda a continuar esforçant-se i sobretot en els moments que es bloqueja perquè alguna cosa no li surt com ella vol.
Sovint es mostra segura i satisfeta quan pren una decisió en la resolució d’un problema de càlcul, per exemple, i es sent decebuda quan li fas veure que va errada i l’animes a tornar a cercar un nou plantejament. Moltes vegades qüestiona les indicacions, si ella ja havia pres un camí per resoldre li costa tornar enrere i refer aquest camí.
Des del meu punt de vista la Maria podria funcionar molt més bé en una USEE on, a més de tenir els suports necessaris a les seves necessitats educatives, que també les té en aquest centre, tindria l’oportunitat de fer aprenentatge col·laboratiu amb la resta de companys. Aquesta situació no es produeix dins l’aula ordinària ja que el nivell que té assolit la Maria és molt allunyat al que tenen la majoria d’alumnes de l’aula.
El fet de tenir una persona de reforç dins l’aula neguiteja la nena que directament va preguntar-me perquè ella sempre feia coses diferents a la resta de companys i afirmava que això no li agradava i que la feia sentir-se diferent. Aquest sentir-se diferent és un sentiment negatiu per la nena i que fa que en alguns moments es mostri trista.
Mentre la família no faci un nou plantejament s’ha de treballar amb la Maria per tal de posar al seu abast tots els suports per poder oferir-li una oportunitat d’aprenentatge que sigui estimulant per la nena i en que ella se senti part implicada i participant.
