PLANTEJAMENT CONTINUÏTAT

EL CAS D’EN BLAI

Amb aquest alumne el que queda és intentar gestionar primerament els seus problemes d’absentisme al mateix temps que s’hauria d’esbrinar si hi ha més dificultats darrera aquest absentisme més enllà de les que ja coneixement de l’alumne que hagi accentuat en els últims temps aquestes situacions.

Donat que l’alumne encara es troba a segon tenim temps de reconduir-lo per tal que pugi acabar els seus estudis i graduar-se en la ESO o reconduir-se cap a un PQPI per tal d’evitar que faci un abandonament total el sistema acadèmic.

El seu seguiment però, ara per ara, té un caire més social que acadèmic i primer s’ha de resoldre l’absentisme per després poder incidir més en aspectes relacionats amb els aprenentatges.

En quan al desenvolupament dels reforços he de dir que no he tingut la oportunitat d’ajudar molt l’alumne ja que en tot el temps que han durat les meves pràctiques ens hem vist en tres ocasions.

PLANTEJAMENT CONTINUÏTAT

EL CAS D’EN JEP

En el cas d’en Jep aquesta que jo he plantejat és una solució pel moment en que es troba l’alumne i en relació a un camp de coneixement determinat com és el de ciències socials.

Aquest procés serveix per fer un primer pas amb l’alumne i dotar-lo de nocions bàsiques del món que habita per ajudar-lo a endinsar-se, mica en mica, en altres realitats, com poden ser els moments històrics que troba en els llibres, i poder donar un sentit més significatiu al seu procés d’aprenentatge.

Penso que donades els característiques de l’alumne aquesta seria una solució a curt termini però que més endavant s’haurien de fer noves propostes per renovar la il·lusió o la novetat en el contingut i procediment presentar per tal que l’alumne renovi el seu entusiasme davant la tasca.

Les TIC però ens ofereixen infinites possibilitats d’entorns d’aprenen5tatge que els professionals de l’educació hem d’aprofitar per reconduir situacions complicades d’aprenentatge o més aviat d’aptitud davant els aprenentatges.

PLANTEJAMENT CONTINUÏTAT

EL CAS DE LA MARIA

En el cas de la Maria la continuïtat no és un plantejament ja que de fet jo vaig continuar, adaptant material en relació a l’euro i les compres de la vida quotidiana, una feina que ja s’està fent al centre.

Possiblement l’alternativa a l’escolarització de la Maria passi més per una USEE de retard mental on podrà gaudir d’experiències d’aprenentatge que ara per ara, per la tipologia que té una aula ordinària, no se li poden oferir.

La feina de continuïtat, potser seria més d’assessorament a la família en aquest aspecte, fent un treball amb aquesta per tal que arribin a entendre que la Maria tindrà més possibilitats en una USEE que no en una aula ordinària.

En quan a la integració de la nena dins el centre i per tot allò que jo he observat, puc dir que ara per ara no es pot afirmar que la nena estigui integrada. Malgrat no tenir dificultats de relació amb els iguals, és veritat que la Maria es troba sempre sola i que no ha consolidat un grup de companys amb qui compartir determinats moments de la vida de qualsevol noi o noia de la seva edat.

ENLLAÇ PROJECTE ON SÓC!

En el següent enllaç podeu seguir el procés del projecte amb en Jep!

http://projecte-on-soc.blogspot.com/

MAPA CONCEPTUAL PROJECTE ON SÓC!

AVALUACIÓ EL PROCÉS DE TREBALL

EL CAS D’EN JEP:

El canvi d’estratègia en el treball amb en Jep ha estat definitiu pel seu canvi d’aptitud en relació a les sessions que fèiem conjuntament.

En quan a la comprensió i abstracció de les ideesprincipals treballades encara queda molta feina per fer. En Jep es veu molt limitat pel seu problema de dislèxia i això fa que els aprenentatges presentin més dificultats.

És un alumne que necessita estímuls i amb aquest canvi d’estratègia se li dóna sentit a allò que fa. Mostra interès per l’activitat. El tema de les noves tecnologies és un valor afegit a la nova tasca i en Jep demostra que té molta capacitat per dominar-les. De fet el disseny del bloc ha estat bàsicament una tasca que ha realitzat ell principalment amb la meva ajuda i consell.

AVALUACIÓ EL PROCÉS DE TREBALL

EL CAS DE LA MARIA:

Hem avançat a bon ritme amb els dossiers de treball, la Maria es mostra satisfeta i he de dir que hem establert un molt bon clima de treball i certa complicitat ja que sempre fem els reforços al departament de psicopedagogia i això ens permet treballar sense interferències, sempre en un ambient molt proper.

Malgrat els esforços he de dir que no he aconseguit el meu objectiu i la Maria encara té dubtes a l’hora de plantejar-se el preu de les coses, de resoldre un problema de la vida quotidiana i de assolir que 1 euros són 100 cèntims. Tinc la sensació que els aprenentatges no acaben de consolidar-se i algunes vegades em trobo que estem donant voltes a una situació o un problema i la Maria no pot veure clara la idea o trobar una solució i en un moment, com si s’encengués un interruptor, troba la resposta. A vegades és com si alguna cosa es connectés momentàniament per desprès tornar a desconnectar-se.

El problema d’abstracció es fa evident en qualsevol situació que li plantejo a la nena i, per exemple, en sessions que hem treballat el valor aproximat de les coses me’n adono que per la Maria unes sabates poden costar 4 ó 5 euros i dos tetrabricks de suc 15 euros. No té noció general del valor de les coses, tampoc del sou mig que una persona pot guanyar per partir d’una xifra mensual per administrar-se.

La relació amb la Maria ha estat excel·lent i la seva actitud col·laboradora en tot moment. Només podria destacar que en alguns moments, quan alguna situació d’aprenentatge no es resolia adequadament, la Maria es resistia a acceptar la meva rectificació. Penso que aquesta situació ve donada per aquell sentiment que té ella de sentir-se diferent i que tan la incomoda. Aquest interès per demostrar que ella pot fer el mateix que els altre feia que es tanques a algunes de les meves explicacions i insistència en rectificar l’error. En aquests moments la meva estratègia era una mica utilitzar l’humor i girar la situació per tal que no resultés angoixant per la Maria adonar-se del seu error si no, ans al contrari, una oportunitat per aprendre o aclarir quelcom que no tenim clar.