PLANTEJAMENT CONTINUÏTAT

EL CAS D’EN BLAI

Amb aquest alumne el que queda és intentar gestionar primerament els seus problemes d’absentisme al mateix temps que s’hauria d’esbrinar si hi ha més dificultats darrera aquest absentisme més enllà de les que ja coneixement de l’alumne que hagi accentuat en els últims temps aquestes situacions.

Donat que l’alumne encara es troba a segon tenim temps de reconduir-lo per tal que pugi acabar els seus estudis i graduar-se en la ESO o reconduir-se cap a un PQPI per tal d’evitar que faci un abandonament total el sistema acadèmic.

El seu seguiment però, ara per ara, té un caire més social que acadèmic i primer s’ha de resoldre l’absentisme per després poder incidir més en aspectes relacionats amb els aprenentatges.

En quan al desenvolupament dels reforços he de dir que no he tingut la oportunitat d’ajudar molt l’alumne ja que en tot el temps que han durat les meves pràctiques ens hem vist en tres ocasions.

PLANTEJAMENT CONTINUÏTAT

EL CAS D’EN JEP

En el cas d’en Jep aquesta que jo he plantejat és una solució pel moment en que es troba l’alumne i en relació a un camp de coneixement determinat com és el de ciències socials.

Aquest procés serveix per fer un primer pas amb l’alumne i dotar-lo de nocions bàsiques del món que habita per ajudar-lo a endinsar-se, mica en mica, en altres realitats, com poden ser els moments històrics que troba en els llibres, i poder donar un sentit més significatiu al seu procés d’aprenentatge.

Penso que donades els característiques de l’alumne aquesta seria una solució a curt termini però que més endavant s’haurien de fer noves propostes per renovar la il·lusió o la novetat en el contingut i procediment presentar per tal que l’alumne renovi el seu entusiasme davant la tasca.

Les TIC però ens ofereixen infinites possibilitats d’entorns d’aprenen5tatge que els professionals de l’educació hem d’aprofitar per reconduir situacions complicades d’aprenentatge o més aviat d’aptitud davant els aprenentatges.

PLANTEJAMENT CONTINUÏTAT

EL CAS DE LA MARIA

En el cas de la Maria la continuïtat no és un plantejament ja que de fet jo vaig continuar, adaptant material en relació a l’euro i les compres de la vida quotidiana, una feina que ja s’està fent al centre.

Possiblement l’alternativa a l’escolarització de la Maria passi més per una USEE de retard mental on podrà gaudir d’experiències d’aprenentatge que ara per ara, per la tipologia que té una aula ordinària, no se li poden oferir.

La feina de continuïtat, potser seria més d’assessorament a la família en aquest aspecte, fent un treball amb aquesta per tal que arribin a entendre que la Maria tindrà més possibilitats en una USEE que no en una aula ordinària.

En quan a la integració de la nena dins el centre i per tot allò que jo he observat, puc dir que ara per ara no es pot afirmar que la nena estigui integrada. Malgrat no tenir dificultats de relació amb els iguals, és veritat que la Maria es troba sempre sola i que no ha consolidat un grup de companys amb qui compartir determinats moments de la vida de qualsevol noi o noia de la seva edat.

ENLLAÇ PROJECTE ON SÓC!

En el següent enllaç podeu seguir el procés del projecte amb en Jep!

http://projecte-on-soc.blogspot.com/

MAPA CONCEPTUAL PROJECTE ON SÓC!

AVALUACIÓ EL PROCÉS DE TREBALL

EL CAS D’EN JEP:

El canvi d’estratègia en el treball amb en Jep ha estat definitiu pel seu canvi d’aptitud en relació a les sessions que fèiem conjuntament.

En quan a la comprensió i abstracció de les ideesprincipals treballades encara queda molta feina per fer. En Jep es veu molt limitat pel seu problema de dislèxia i això fa que els aprenentatges presentin més dificultats.

És un alumne que necessita estímuls i amb aquest canvi d’estratègia se li dóna sentit a allò que fa. Mostra interès per l’activitat. El tema de les noves tecnologies és un valor afegit a la nova tasca i en Jep demostra que té molta capacitat per dominar-les. De fet el disseny del bloc ha estat bàsicament una tasca que ha realitzat ell principalment amb la meva ajuda i consell.

AVALUACIÓ EL PROCÉS DE TREBALL

EL CAS DE LA MARIA:

Hem avançat a bon ritme amb els dossiers de treball, la Maria es mostra satisfeta i he de dir que hem establert un molt bon clima de treball i certa complicitat ja que sempre fem els reforços al departament de psicopedagogia i això ens permet treballar sense interferències, sempre en un ambient molt proper.

Malgrat els esforços he de dir que no he aconseguit el meu objectiu i la Maria encara té dubtes a l’hora de plantejar-se el preu de les coses, de resoldre un problema de la vida quotidiana i de assolir que 1 euros són 100 cèntims. Tinc la sensació que els aprenentatges no acaben de consolidar-se i algunes vegades em trobo que estem donant voltes a una situació o un problema i la Maria no pot veure clara la idea o trobar una solució i en un moment, com si s’encengués un interruptor, troba la resposta. A vegades és com si alguna cosa es connectés momentàniament per desprès tornar a desconnectar-se.

El problema d’abstracció es fa evident en qualsevol situació que li plantejo a la nena i, per exemple, en sessions que hem treballat el valor aproximat de les coses me’n adono que per la Maria unes sabates poden costar 4 ó 5 euros i dos tetrabricks de suc 15 euros. No té noció general del valor de les coses, tampoc del sou mig que una persona pot guanyar per partir d’una xifra mensual per administrar-se.

La relació amb la Maria ha estat excel·lent i la seva actitud col·laboradora en tot moment. Només podria destacar que en alguns moments, quan alguna situació d’aprenentatge no es resolia adequadament, la Maria es resistia a acceptar la meva rectificació. Penso que aquesta situació ve donada per aquell sentiment que té ella de sentir-se diferent i que tan la incomoda. Aquest interès per demostrar que ella pot fer el mateix que els altre feia que es tanques a algunes de les meves explicacions i insistència en rectificar l’error. En aquests moments la meva estratègia era una mica utilitzar l’humor i girar la situació per tal que no resultés angoixant per la Maria adonar-se del seu error si no, ans al contrari, una oportunitat per aprendre o aclarir quelcom que no tenim clar.

DAFO EN RELACIÓ A LA IMPLANTACIÓ DEL PLA DE TREBALL EN EL CENTRE DE PRÀCTIQUES

Primer m’agradaria fer-vos cinc cèntims del centre de pràctiques on desenvolupo el pla de treball d’aquest Pràcticum II.

El centre és un institut de secundària ubicat en una població a uns 30 quilòmetres de Barcelona i amb una població de  7.000 habitants.

A l’institut s’imparteix de primer a quart de la ESO i consta de dues línies. Quant els nois arriben a quart han de marxar a d’altres poblacions si volen continuar fent batxillerat o cicles formatius.

La meva intervenció es centra en:

• L’adaptació de tot el material en l’àrea de matemàtiques a una alumna de 1r de la ESO amb retard mental sever.
• Seguiment de l’adaptació d’una nena boliviana nouvinguda que s’adapta tardanament a 4t de la ESO.
• Atenció individualitzada i reforç a un alumne amb dislèxia i un altre amb retard mental lleuger.

FACTORS INTERNS:

DEBILITATS:

=  El departament de psicopedagogia compta amb dues professionals que donada la tipologia de centre es troben sovint saturades de feina.

=  El centre no compta amb aula USEE per la qual cosa tots els alumnes assisteixen a l’aula ordinària amb la dificultat que això origina al docent per fer atenció a la diversitat.

=  És un centre petit i la ràtio de professors per alumnes és molt baixa.

=  Donades les característiques de centre petit hi ha força dificultats per fer desdoblaments amb els grups.

=  Els docents del centre presenten formes molt diferenciades a l’hora de fer front o tractar la diversitat.

=  Els alumnes de secundària no tenen el referent dels alumnes de batxillerat on emmirallar-se.

FORTALESES:

C  Es tracta d’un centre de nova creació per tan totes les infraestructures són modernes i adaptades a les necessitats d’un centre d’aquestes característiques.

C  Claustre cohesionat amb un treball basat en la cooperació i el consens.

C  Centre amb pocs alumnes, tots es coneixen és com una gran família.

C  Estreta col·laboració amb la persona professional de l’EAP.

C  Estreta col·laboració amb el serveis socials de l’ajuntament per el seguiment dels casos particulars a nivell social.

C  Es realitzen molts reunions de seguiment social.

C  Programa de prevenció de Drogues que depèn de la Mancomunitat de la zona.

C  Programa d’informació en relació a seguretat a Internet impartida pel cos dels Mossos d’Esquadra.

C  Programa Salut i Escola.

C  L’institut ha adaptat el projecte Educat 1x1.

C  Cada alumne compta amb un portàtil que fa que la feina acadèmica resulti més atractiva i interactiva.

FACTORS EXTERNS

AMENACES:

=  El nivell social, econòmic i cultural de les famílies dels alumnes podríem dir que és mig-baix, això es reflexa en algunes problemàtiques dels alumnes a l’aula ja sigui en relació als aprenentatges com a dificultats de tipus conductual i de relació amb iguals i professorat.

=  Les xarxes socials com Facebook, Twitter o el Messenger són caldo de cultiu de los problemàtiques que després es desencadenen dins el centre. Es produeix una sofisticació de l’assetjament escolar (bulling).

=   És una població molt dispersa i això provoca desafecció en els seus habitants.

=  Els nois necessiten anar en cotxe a tot arreu ja que viuen a grans distàncies.

=  No hi ha nucli urbà i sembla que la població no es sent molt arrelada.

=  Els sobtats canvis en la legislació o normativa dirigida a educació transmeten desconfiança als mateixos professionals de l’educació.

=  Les retallades econòmiques afecten ara i afectaran molt més en el futur.

=  L’atur ha fet estralls entre les famílies del centre, hi ha un percentatge molt alt que es dedicaven a la construcció, sector que es troba molt afectat en aquest moment.

OPORTUNITATS:

C  El centre es troba ubicat en una zona tranquila, prop de l’ajuntament i on no s’hi dóna ambient de bars o ambient de drogues.

C  Està davant d’un centre de primària, molts pares aprofiten per deixar els més petits a un centre i els grans a l’altre això fa que tothom es conegui.

C  Just al costat de l'institut hi ha un centre de trobada de joves que fa poc ha obert l’ajuntament on s’hi ofereixen diverses activitats als més joves.

C  Tots els serveis de l’ajuntament es posen a disposició per tal que siguin aprofitats pels professionals del centre i també pels alumnes.

C  La biblioteca municipal és a tocar del centre.

C  El pavelló d’esports és a tocar del centre.

C  El Camp de futbol és a tocar del centre.

SEGUIMENT DE LA SÒNIA

Finalment ja s’ha pres una decisió amb la Sònia i la seva família. Com ja havia comentat la nena venia de Bolívia i allà el nivell acadèmic no es correspont amb els que tenim a Catalunya i per tant, i havent-se incorporat el mes de març, no es podia graduar.

Amb el consens de la família, la nena i guiats per la psicopedagoga del centre, la nena anirà a fer un PQPI o de vendes o de perruqueria. S’ha mira de cercar la millor solució per donar una sortida de futur a la Sònia. Més endavant, amb el nivell de català més assolit podrà preparar-se per obtenir el graduat en secundària si ho desitja.

TREBALL AMB EN BLAI

Amb en Blai estic tenint moltes dificultats. Les hores de reforç que havíem pactat amb la meva tutora de practiques centraven l’atenció els dilluns a la tarda. Es dona la casuística que dilluns hi ha molts dies que són festa,  ja sigui per Setmana Santa, per dies de lliure disposició, etc. També es dona la circumstància que en Blai és un nen amb molt d'absentisme i, sobretot, a les tardes després de dinar, quasi bé mai torna al centre.

Amb aquest nen hem pogut treballar molt poc i ara per ara tinc pendent parlar amb la meva tutora el tema de la falta d’assistència de l’alumne per saber si ja s’està fent quelcom al respecte i veure en quin punt es troba la família respecte la realitat del nen al centre.

ORIENTACIÓ ACADÈMICA ALUMNES DE 4t ESO

Amb els alumnes de 4t estem ja a la recta final del procés d’orientació educativa per aquesta etapa. A hores d’ara tots els alumnes ja estan preinscrits o en procés de fer-ho als ensenyaments post obligatoris de la seva elecció. Ha estat un treball que el departament de psicopedagogia ha fet des de principi de curs i ha inclòs tot tipus de xerrades, sortides i tutories dirigides únicament i exclusivament a l’orientació dels alumnes en l’elecció del seu itinerari acadèmic.

Ara les úniques preocupacions dels alumnes són recuperar aquelles assignatures que tenen encara pendents de superar i centrar-se en el treball de recerca. Els que han estat constants durant tot el curs reconeixent que han pogut superar el curs sense massa dificultats i per tots aquells que no han estat tan constants o tenen més dificultats ara comença un període complicat on molts es juguen graduar-se, repetir o anar a fer un PQPI.

És un moment important i ells ho saben, per això també es tan important el treball previ que s’ha fet tot l’any per ajudar-los en el procés i per prendre una decisió de cara al futur.

EL TREBALL AMB LA MARIA

El treball que faig amb la Maria em fa sentir feliç, feliç a cada petita cosa que ella descobreix a cada cosa que ella domina... o sembla que domina. El proper dia que ens tornem a veure sembla que anem al punt de partida, que tornem enrere i tornem a fer aquelles coses que ja em fet de nou una vegada i un altre. La Maria és molt treballadora i no es cansa mai de repetir les coses una vegada i un altra. Sovint és ella la que fa propostes de treball. Seguim un dossier amb problemes de la vida quotidiana, treballem aquest dossier d’adaptació de matemàtiques fent dibuixos de tot, representant les situacions, amb diners de joguina, jo alguns cops sóc la compradora d’altre la venedora... Anem fent els problemes, uns costen més, d’altres menys però el que és una evidència és que la Maria no té capacitat d’abstracció o aquesta és molt reduïda.

No detecta evidències o incoherències en càlculs bàsics i aquesta limitació és la que més preocupa la nena que té dificultats quan ha d’anar a comprar, per exemple una bossa de pipes. Sovint s’encaparra i es sent frustrada quan no troba la solució a un problema i, si finalment l’ajudo a trobar la resposta desconfia del que jo li dic i es torna a encaparrar en la seva primera proposta. Llavors és quan ella m’explica el problema a m’intenta convèncer.

Ella és conscient de les seves limitacions, és conscient quan alguns companys (per sort són els menys) riuen d’ella... no li agrada ser diferent i aquest també és un aspecte, que malgrat no ser de l’àrea de matemàtiques intento treballar amb ella entre problema i problema. Haver obert una via de comunicació tan sincera amb la nena ha estat per mi gratificant i alhora, enriquidor.

SEGUIMENT DE LA SÒNIA

Amb la Sònia continuem en la mateixa línea que des d’un bon principi, la nena està perfectament integrada al ritme del centre. La família continua mostrant el mateix interès que el primer dia i ara només queda decidir que es fa el proper curs. La nena està a 4t però, com ja vaig explicar, el nivell educatiu del país d’origen no es correspon amb el d’aquí i per tan el més probable, malgrat la bona integració que ha tingut la nena, la diferència de nivell i la dificultat afegida de l’aprenentatge del català, quasi de segur ens indiquen que haurà de repetir 4t.

COMPRENSIÓ LECTORA AMB EN JEP

Finalment amb en Jep estem treballant, sobretot i bàsicament la comprensió lectora, per més i més que llegíem no ens en sortíem amb l’imperi Romà, la cultura clàssica...

Els reforços a l’àrea d’història, en les primeres sessions varen ser un desastre i el noi la única cosa que volia era que el temps passes el més ràpid possible. Només intentava excuses per “fugir” i la veritat és que les sessions no tenien cap sentit, el nen no entenia res i jo tenia la sensació de perdre el temps sense poder-lo ajudar.

Vam fer un canvi d’estratègia per centrar-nos en la comprensió abans que en la historia i vam començar a treballar amb suport TIC. Les eines que utilitzem són las de la pàgina http://www.xtec.es/aulanet/ud/catala/textos/aprenentatge1.htm i de moment aquesta és la tasca principal. Des del moment que canvio la metodologia el nen es mostra més receptiu i les sessions prenen sentit i s’afegeix valor al moment que compartim durant el reforç.

ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL AMB ELS ALUMNES DE 4T ESO

Dins l’espai de tutoria de grup participo junt amb la meva tutora, a les sessions d’orientació acadèmica i professionals pels alumnes de 4t de la ESO.

Els alumnes han rebut xerrades, han participat a l’espai Barcelona Activa d’una jornada d’orientació en la que han pogut realitzar diferents tests per tal de fer-se el propi perfil professional, han rebut assessorament des de l’espai de joves del municipi i a través de la regidoria de joventut. Després d’aquest procés i a partir de xerrades setmanals amb la tutora han anat dibuixant el seu itinerari personal. A hores d’ara ja tots els alumnes tenen clar quina serà la seva trajectòria acadèmica i professional, malgrat aquesta pugui patir alguns canvis en un futur.

L’assessorament durant 4t de la ESO és bàsic i imprescindible per tal de poder guiar els joves en l’elecció d’un itinerari i que puguin fer una bona tria entre el gran ventall d’oportunitats que el sistema educatiu post obligatori els hi ofereix.

REFORMULACIÓ NECESSITATS I OBJECTIUS AMB LA SÒNIA

Des del dia de l’entrevista amb la Sònia (nom fictici) i la seva mare que varem pensar, tant la meva tutora com jo que la incorporació de la nena seria un èxit. La mare es mostrava molt interessada en la formació de la seva filla i la nena també estava molt predisposada a incorporar-se el més aviat possible.

Es va tenir en compte però que la nena repetiria 4t de la ESO ja que es va incorporar a aquest nivell aquest mes de març. S’ha de tenir en compte que el nivell del país d’origen no es correspon al nivell a Catalunya per 4t de la ESO. A més hi hem d’afegir l’aprenentatge del català. Amb tot tan la mare com la nena es mostraven molt satisfetes amb el començament de les classes i predisposades a repetir 4t per tal que la nena pugui assolir amb èxit els objectius de l’etapa i obtenir el graduat en secundària.

De moment no es requereix cap intervenció específica amb la nena.

REFORMULACIÓ NECESSITATS I OBJECTIUS AMB EN BLAI

Amb en Blai podem continuar en línea en que estàvem ja que ell mateix sap quines coses necessita i les demana. Per tant continuarem fent reforç de la mateixa manera que ho fèiem reforçant, això sí, en aquelles matèries en que hagi tingut més dificultats a partir de les notes de la segona avaluació.

A més del reforç i sempre que puc intento apuntar-li com n’és d’important fer una formació en acabar la ESO, li explico, així com qui no vol la cosa, la quantitat de cicles que existeixen i el gran ventall on triar. De la mateixa manera intento que entengui que no pot centralitzar les seves expectatives només en una possibilitat laboral i que ara estem vivint una gran incertesa econòmica i financera i no hi ha res segur. Potser així, mica en mica fins que arribi a 4t de la ESO estarà preparat per escollir un camí professional que s’ajusti a les seves necessitats.

REFORMULACIÓ NECESSITATS I OBJECTIUS AMB EN JEP

Amb en Jep continuo reforçant la comprensió lectora dins l’assignatura de geografia i història.

Les primeres sessions i seguint les instruccions de la professora de geografia i història vaig reforçar en Jep en els temes del seu quadern per la diversitat en l’àrea de geografia i història. Estàvem en el punt de les cultures gregues i romanes, l’imperi romà i la caiguda d’aquest. En Jep es mostra en tot moment en silencia i atén les meves instruccions però no entén el que llegeix i més tenint en compte que el tema al nen li queda una mica lluny i li costa entendre el perquè del que ha d’estudiar.

En un moment donat, i extrapolant una situació del llibre de text a la nostra actualitat me’n adono que el nen no té noció d’on es troba ell dins el món, no sap situar el lloc on viu dins un mapa de la península ibèrica i no coneix la capital d’Espanya malgrat li ofereixo pistes per trobar la resposta. Tampoc sap distingir entre un país, una ciutat o un continent ni coneix el nom del mar on es banya cada estiu a la Costa Brava.

Em preocupa aquesta situació i dedueixo que no és només fruit de la seva dislèxia si no que darrera de tot això hi ha certes mancances a nivell familiar que provoquen aquest retard en coneixements bàsics i que s’assoleixen com aquell que diu passejant amb els pares pel carrer.

Decideixo treballar amb ell a nivell d’actualitat, vull d’aquesta manera aconseguir que en Jep es situï dins el món, entengui una mica com funciona el món i tingui una certa noció del lloc que ocupa físicament en el món, conegui els continents i sigui capaç de delimitar-los mínimament.

Penso que a més dels temes d’història en Jep ha de començar a entendre el seu món, el que li és més directe, el que li toca de més a prop.

REFORMULACIÓ NECESSITATS I OBJECTIUS AMB LA MARIA

Amb la Maria seguim treballant en l’àrea de matemàtiques exercicis que jo mateixa li preparo i en materials que la professora de matemàtiques li demana.

La Maria es mostra molt oberta i xerraire, la nostra relació és molt agradable. Sorgeixen molts moments en que aprofito per fer una pausa en la feina i també esbrinar una mica dins els pensaments de la nena, les seves emocions, les seves inquietuds i sobretot les seves pors ara que veu la possibilitat que la traslladin a un altre centre on hi ha USEE.

A petició de la mateixa Maria quan expressa que la seva preocupació és anar a comprar una bossa de pipes i no aclarir-se amb els diners decideixo preparar-li una unitat didàctica. El material que utilitzaré serà d’ús quotidià per tal que la nena assoleixi certa independència amb els diners de butxaca i sigui capaç de pagar i comprovar els canvis sense problemes i amb certa agilitat.

En quan a la matèria seguirem reforçant el plantejament dels problemes, decidir quines són les operacions a realitzar i a cercar la resposta.

A hores d’ara no se si podrem assolir la multiplicació i la divisió de les qual coneix la mecànica però no entén l’aplicació.

SITUACIÓ INICIAL D’EN BLAI

Coneixement, anàlisi i diagnòstic de la situació inicial

En Blai (nom fictici) és un nen de 2n d’ESO al que se li està donant reforç per tal de poder equiparar el seu nivell amb la resta de companys d’aula i ajudar-lo a superar les seves dificultats d’aprenentatge.

En Blai presenta retard mental que li comporta problemes d’aprenentatge en totes les matèries amb una pobre comprensió lectora i una expressió tan oral com escrita que no es correspon a un nen de la seva edat. Com en el cas d’en Jep, en Blai no té assolides les habilitats i destreses que es suposen per un alumne de 2n de la ESO.

En Blai mostra poc interès per tot el que té relació amb el món acadèmic i expressa que la seva prioritat és acabar com abans millor els seus estudis per tal de poder anar a treballar amb el seu pare a l’empresa on aquest treballa. Les seves aspiracions en tot cas es centren únicament i exclusivament en aquesta possibilitat de treballar dins l’empresa on treballa el pare i no contempla altres possibilitats.

Amb en Blai anem treballant en allò que té més dificultat i ell mateix expressa que és el més important en aquell moment o que l’interessa més de treballar ja sigui per la proximitat d’entregar un tema o per la proximitat d’una prova de coneixement.

La seva actitud amb mi és molt positiva i es mostra satisfet que treballem junts. Malgrat les seves limitacions, si ell volgués, podria treballar més i millor.

QUAN L'EVIDÈNCIA FA MAL

L’última sessió que vaig fer amb la Maria és d’aquelles que fan mal.

Costava treballar i es mostrava distreta. En aquests casos millor no forçar la situació i paga la pena donar una oportunitat a la nena, si té ganes de parlar doncs també és part de la meva tasca amb ella.

La cosa es posa complicada per la nena. Des de l’EAP tornen a donar assessorament a la família i la recomanació, com ja es va fer en acabar la primària torna a ser la d’escolaritzar-la a una USEE. Aquesta situació neguiteja la nena ja que els canvis no són fàcils per ningú però per persones com ella encara són més difícils i traumàtics.

Aspectes positius d’anar a la USEE:

-          La nena tindrà l’oportunitat d’experimentar l’aprenentatge amb iguals. Ara per ara l’aprenentatge sempre té lloc entre la nena i una persona de reforç. En aquest sentit la nena tindria un aprenentatge molt més ric.

-          Tindria la possibilitat de relacionar-se amb persones com ella. Pel que jo he vist, tan si hi ha USEE com si no hi ha, els joves s’agrupen per afinitat i interessos i a la USEE tindria més oportunitats de relació amb els companys.

Aspectes negatius d’anar a la USEE:

-          Hi ha por al canvi. Aquest aspecte s’hauria de començar a treballar des d’aquest moment amb la nena i també amb la família.

-          Haurà de desplaçar-se a un altre població. En el nou institut la nena no hi coneix ningú.

Malgrat haver-hi aspectes negatius penso que és la millor opció per la nena encara que ella ho visqui amb molta angoixa.

Expressa contínuament com es sent i sobretot que es sent molt diferent i que vol ser “normal”, es revela contra les seves dificultats i exterioritza el seu patiment. També per això penso que es trobaria molt més ben acollida amb nois amb les seves mateixes dificultats i potser no es sentiria tan malament.

Ara penso hem de deixar passar una mica de temps i no insistir en aquest tema fins que la nena vagi paint aquesta possibilitat.

SITUACIÓ INICIAL D'EN JEP

Coneixement, anàlisi i diagnòstic de la situació inicial

En Jep (nom fictici) és un nen de 1r d’ESO al que se li està donant reforç per tal de poder equiparar el seu nivell amb la resta de companys d’aula i ajudar-lo a superar les seves dificultats d’aprenentatge.

En Jep és dislexic el que li comporta una pobre comprensió lectora i una expressió tan oral com escrita que no es correspon a un nen de la seva edat. Per tan podem dir d’entrada que en Jep no té assolit en aquest àmbit les destreses que es suposen per un alumne de 1r de la ESO. Podem dir que la problemàtica de base en la comprensió lectora fa que totes les competències que s’han d’anar assolint no es puguin acomplir ja que el no domini d’una competència significa la dificultat en assolir altres competències ja que totes estan interrelacionades amb la única finalitat d’aprendre a aprendre per arribar a ser i actuar amb autonomia, pensar i comunicar, descobrir i tenir iniciativa y en definitiva conviure i habitar el món.

Amb en Jep estem treballant sobretot la comprensió lectora que per ell suposa un dels més grans obstacles.

En les primeres sessions observo que en Jep no té bona predisposició en relació a tot allò que estigui relacionat amb l’escola. Expressa que no li agrada estudiar i que vol acabar la seva experiència dins el centre el més aviat possible.

Amb aquest jove, a més de fer un treball en comprensió lectora per tal d’ajudar-lo en tot allò que té a veure amb els aprenentatges, s’ha de fer un treball important de motivació cap a allò que és acadèmic. Cercar estratègies per apropar-nos al noi ja que de moment no es mostra molt convençut que el puc ajudar.

SITUACIÓ INICIAL DE LA MARIA

Coneixement, anàlisi i diagnòstic

Anomenaré Maria (nom fictici) a l’alumna amb NEE de primer d’ESO  a la que pretenc fer una adaptació de tot el material en l’àrea de matemàtiques.

La Maria està escolaritzada a 1r d’ESO en una aula ordinària amb un pla individualitzat per tal d’adaptar els seus aprenentatges a les dificultats que presenta. Té dictamen de l’EAP i es va oferir la possibilitat a la família de poder portar la nena a una USEE, de moment però la família no fa una valoració positiva d’aquesta opció.

En l’àrea del meu interès, les matemàtiques, treballa amb material que es podria correspondre al que s’utilitza a un cicle mitjà de primària. Quasi que m’atreveixo a filar més prim i considerar que el nivell concret de la nena seria un 3r de primària pel que fa a l’àrea de matemàtiques.

La Maria és una nena amb força bona disposició a l’aprenentatge i és mostra satisfeta dels seus progressos. De la mateixa manera demostra frustració quan no aconsegueix resoldre una situació que se li planteja.

L’hi agrada sentir-se útil i expressa sovint com ajuda a casa amb les tasques domèstiques i amb el seu germà petit. És mostra col·laboradora i  predisposada a fer feina a casa (deures) malgrat al dia següent no presenta les feines encomanades. Quan se li pregunta la nena contesta que no ha pogut fer les feines perquè representaven molta dificultat i a més a casa no la poden ajudar.

És important no perdre de vista que necessita estímuls i sentir que fa les coses bé, per això és molt important felicitar-la i recordar-li que ho està fent molt bé, això li dóna molta seguretat i l’ajuda a continuar esforçant-se i sobretot en els moments que es bloqueja perquè alguna cosa no li surt com ella vol.

Sovint es mostra segura i satisfeta quan pren una decisió en la resolució d’un problema de càlcul, per exemple, i es sent decebuda quan li fas veure que va errada i l’animes a tornar a cercar un nou plantejament. Moltes vegades qüestiona les indicacions, si ella ja havia pres un camí per resoldre li costa tornar enrere i refer aquest camí.

Des del meu punt de vista la Maria podria funcionar molt més bé en una USEE on, a més de tenir els suports necessaris a les seves necessitats educatives, que també les té en aquest centre, tindria l’oportunitat de fer aprenentatge col·laboratiu amb la resta de companys. Aquesta situació no es produeix dins l’aula ordinària ja que el nivell que té assolit la Maria és molt allunyat al que tenen la majoria d’alumnes de l’aula.

El fet de tenir una persona de reforç dins l’aula neguiteja la nena que directament va preguntar-me perquè ella sempre feia coses diferents a la resta de companys i afirmava que això no li agradava i que la feia sentir-se diferent. Aquest sentir-se diferent és un sentiment negatiu per la nena i que fa que en alguns moments es mostri trista.

Mentre la família no faci un nou plantejament s’ha de treballar amb la Maria per tal de posar al seu abast tots els suports per poder oferir-li una oportunitat d’aprenentatge que sigui estimulant per la nena i en que ella se senti part implicada i participant.

PRÀCTICUM II

Doncs bé, ja ha arribat el moment, aquell que semblava tant llunya quan vaig començar psicopedagogia… de fet tot ha passat molt ràpid… quan estudies a la UOC el temps passa molt més de presa i es que sempre tens alguna pac per presentar, alguna lectura pendent, sempre necessites temps i d’això de moment no en venen a les botigues.

Però bé, amb aquestes línies volia presentar-vos una miqueta les meves pràctiques.

El meu primer pràcticum el vaig fer al centre on treballo i aquest segon període de pràctiques l’estic fent en un institut d’un poble diríem que petit, a uns 30 kilòmetres de Barcelona. Amb només 6.000 habitants compta amb una població molt dispersa ja que la majoria viu en urbanitzacions que esquitxen el territori però que no conformen cap nucli urbà que sigui centre de referència dels seus habitants.

L’institut és l’únic existent al municipi i té dues línies de 1r a 4t de la ESO. No s’imparteix batxillerat. Malgrat ser un centre petit amb només uns 200 alumnes, des del departament de psicopedagogia em comenten que tenen força dificultats ja que s’observa força famílies amb problemes sòcio-econòmics. Amb moltes d’aquestes famílies es fa un treball cooperatiu amb els serveis socials de l’ajuntament i l’EAP a través de reunions de comissions socials periòdiques.

La meva tasca durant aquest període de pràctiques quedarà centrada en els següents punts:

-          L’adaptació de tot el material en l’àrea de matemàtiques a una nena de 1r de la ESO amb retard mental sever.

-          Participació en la tutoria a nivell de grup classe dels alumnes de 4t on bàsicament es fa treball d’orientació educativa.

-          Reforç i seguiment a alumnes amb NEE. Aquest alumnes surten de l’aula per tal de poder fer una atenció individualitzada.

-          Seguiment del procés d’adaptació d’una nena d’origen bolivià que s’ha incorporat a 4t de la ESO aquest mes de març.

-          Participació en l’assignatura optativa d’habilitats socials. Aquest espai em permet analitzar les competències dels alumnes en aquesta matèria.

Un aspecte a destacar de la meva tasca al centre és la bona acollida que he tingut per part de tot el professorat i la predisposició a col·laborar amb mi com si fos una companya més del centre. La veritat és que em sento com peix a l’aigua!