QUAN L'EVIDÈNCIA FA MAL

L’última sessió que vaig fer amb la Maria és d’aquelles que fan mal.

Costava treballar i es mostrava distreta. En aquests casos millor no forçar la situació i paga la pena donar una oportunitat a la nena, si té ganes de parlar doncs també és part de la meva tasca amb ella.

La cosa es posa complicada per la nena. Des de l’EAP tornen a donar assessorament a la família i la recomanació, com ja es va fer en acabar la primària torna a ser la d’escolaritzar-la a una USEE. Aquesta situació neguiteja la nena ja que els canvis no són fàcils per ningú però per persones com ella encara són més difícils i traumàtics.

Aspectes positius d’anar a la USEE:

-          La nena tindrà l’oportunitat d’experimentar l’aprenentatge amb iguals. Ara per ara l’aprenentatge sempre té lloc entre la nena i una persona de reforç. En aquest sentit la nena tindria un aprenentatge molt més ric.

-          Tindria la possibilitat de relacionar-se amb persones com ella. Pel que jo he vist, tan si hi ha USEE com si no hi ha, els joves s’agrupen per afinitat i interessos i a la USEE tindria més oportunitats de relació amb els companys.

Aspectes negatius d’anar a la USEE:

-          Hi ha por al canvi. Aquest aspecte s’hauria de començar a treballar des d’aquest moment amb la nena i també amb la família.

-          Haurà de desplaçar-se a un altre població. En el nou institut la nena no hi coneix ningú.

Malgrat haver-hi aspectes negatius penso que és la millor opció per la nena encara que ella ho visqui amb molta angoixa.

Expressa contínuament com es sent i sobretot que es sent molt diferent i que vol ser “normal”, es revela contra les seves dificultats i exterioritza el seu patiment. També per això penso que es trobaria molt més ben acollida amb nois amb les seves mateixes dificultats i potser no es sentiria tan malament.

Ara penso hem de deixar passar una mica de temps i no insistir en aquest tema fins que la nena vagi paint aquesta possibilitat.

SITUACIÓ INICIAL D'EN JEP

Coneixement, anàlisi i diagnòstic de la situació inicial

En Jep (nom fictici) és un nen de 1r d’ESO al que se li està donant reforç per tal de poder equiparar el seu nivell amb la resta de companys d’aula i ajudar-lo a superar les seves dificultats d’aprenentatge.

En Jep és dislexic el que li comporta una pobre comprensió lectora i una expressió tan oral com escrita que no es correspon a un nen de la seva edat. Per tan podem dir d’entrada que en Jep no té assolit en aquest àmbit les destreses que es suposen per un alumne de 1r de la ESO. Podem dir que la problemàtica de base en la comprensió lectora fa que totes les competències que s’han d’anar assolint no es puguin acomplir ja que el no domini d’una competència significa la dificultat en assolir altres competències ja que totes estan interrelacionades amb la única finalitat d’aprendre a aprendre per arribar a ser i actuar amb autonomia, pensar i comunicar, descobrir i tenir iniciativa y en definitiva conviure i habitar el món.

Amb en Jep estem treballant sobretot la comprensió lectora que per ell suposa un dels més grans obstacles.

En les primeres sessions observo que en Jep no té bona predisposició en relació a tot allò que estigui relacionat amb l’escola. Expressa que no li agrada estudiar i que vol acabar la seva experiència dins el centre el més aviat possible.

Amb aquest jove, a més de fer un treball en comprensió lectora per tal d’ajudar-lo en tot allò que té a veure amb els aprenentatges, s’ha de fer un treball important de motivació cap a allò que és acadèmic. Cercar estratègies per apropar-nos al noi ja que de moment no es mostra molt convençut que el puc ajudar.

SITUACIÓ INICIAL DE LA MARIA

Coneixement, anàlisi i diagnòstic

Anomenaré Maria (nom fictici) a l’alumna amb NEE de primer d’ESO  a la que pretenc fer una adaptació de tot el material en l’àrea de matemàtiques.

La Maria està escolaritzada a 1r d’ESO en una aula ordinària amb un pla individualitzat per tal d’adaptar els seus aprenentatges a les dificultats que presenta. Té dictamen de l’EAP i es va oferir la possibilitat a la família de poder portar la nena a una USEE, de moment però la família no fa una valoració positiva d’aquesta opció.

En l’àrea del meu interès, les matemàtiques, treballa amb material que es podria correspondre al que s’utilitza a un cicle mitjà de primària. Quasi que m’atreveixo a filar més prim i considerar que el nivell concret de la nena seria un 3r de primària pel que fa a l’àrea de matemàtiques.

La Maria és una nena amb força bona disposició a l’aprenentatge i és mostra satisfeta dels seus progressos. De la mateixa manera demostra frustració quan no aconsegueix resoldre una situació que se li planteja.

L’hi agrada sentir-se útil i expressa sovint com ajuda a casa amb les tasques domèstiques i amb el seu germà petit. És mostra col·laboradora i  predisposada a fer feina a casa (deures) malgrat al dia següent no presenta les feines encomanades. Quan se li pregunta la nena contesta que no ha pogut fer les feines perquè representaven molta dificultat i a més a casa no la poden ajudar.

És important no perdre de vista que necessita estímuls i sentir que fa les coses bé, per això és molt important felicitar-la i recordar-li que ho està fent molt bé, això li dóna molta seguretat i l’ajuda a continuar esforçant-se i sobretot en els moments que es bloqueja perquè alguna cosa no li surt com ella vol.

Sovint es mostra segura i satisfeta quan pren una decisió en la resolució d’un problema de càlcul, per exemple, i es sent decebuda quan li fas veure que va errada i l’animes a tornar a cercar un nou plantejament. Moltes vegades qüestiona les indicacions, si ella ja havia pres un camí per resoldre li costa tornar enrere i refer aquest camí.

Des del meu punt de vista la Maria podria funcionar molt més bé en una USEE on, a més de tenir els suports necessaris a les seves necessitats educatives, que també les té en aquest centre, tindria l’oportunitat de fer aprenentatge col·laboratiu amb la resta de companys. Aquesta situació no es produeix dins l’aula ordinària ja que el nivell que té assolit la Maria és molt allunyat al que tenen la majoria d’alumnes de l’aula.

El fet de tenir una persona de reforç dins l’aula neguiteja la nena que directament va preguntar-me perquè ella sempre feia coses diferents a la resta de companys i afirmava que això no li agradava i que la feia sentir-se diferent. Aquest sentir-se diferent és un sentiment negatiu per la nena i que fa que en alguns moments es mostri trista.

Mentre la família no faci un nou plantejament s’ha de treballar amb la Maria per tal de posar al seu abast tots els suports per poder oferir-li una oportunitat d’aprenentatge que sigui estimulant per la nena i en que ella se senti part implicada i participant.

PRÀCTICUM II

Doncs bé, ja ha arribat el moment, aquell que semblava tant llunya quan vaig començar psicopedagogia… de fet tot ha passat molt ràpid… quan estudies a la UOC el temps passa molt més de presa i es que sempre tens alguna pac per presentar, alguna lectura pendent, sempre necessites temps i d’això de moment no en venen a les botigues.

Però bé, amb aquestes línies volia presentar-vos una miqueta les meves pràctiques.

El meu primer pràcticum el vaig fer al centre on treballo i aquest segon període de pràctiques l’estic fent en un institut d’un poble diríem que petit, a uns 30 kilòmetres de Barcelona. Amb només 6.000 habitants compta amb una població molt dispersa ja que la majoria viu en urbanitzacions que esquitxen el territori però que no conformen cap nucli urbà que sigui centre de referència dels seus habitants.

L’institut és l’únic existent al municipi i té dues línies de 1r a 4t de la ESO. No s’imparteix batxillerat. Malgrat ser un centre petit amb només uns 200 alumnes, des del departament de psicopedagogia em comenten que tenen força dificultats ja que s’observa força famílies amb problemes sòcio-econòmics. Amb moltes d’aquestes famílies es fa un treball cooperatiu amb els serveis socials de l’ajuntament i l’EAP a través de reunions de comissions socials periòdiques.

La meva tasca durant aquest període de pràctiques quedarà centrada en els següents punts:

-          L’adaptació de tot el material en l’àrea de matemàtiques a una nena de 1r de la ESO amb retard mental sever.

-          Participació en la tutoria a nivell de grup classe dels alumnes de 4t on bàsicament es fa treball d’orientació educativa.

-          Reforç i seguiment a alumnes amb NEE. Aquest alumnes surten de l’aula per tal de poder fer una atenció individualitzada.

-          Seguiment del procés d’adaptació d’una nena d’origen bolivià que s’ha incorporat a 4t de la ESO aquest mes de març.

-          Participació en l’assignatura optativa d’habilitats socials. Aquest espai em permet analitzar les competències dels alumnes en aquesta matèria.

Un aspecte a destacar de la meva tasca al centre és la bona acollida que he tingut per part de tot el professorat i la predisposició a col·laborar amb mi com si fos una companya més del centre. La veritat és que em sento com peix a l’aigua!